Aquestes noves eines hauran de servir, segons Peris, per a impedir que Barcelona “es desequilibri”. La ciutat té molt potencial, diu, però ara mateix hi ha una lluita interna en dos fronts molt importants. El primer, la tensió entre la capacitat d’atracció de residents, d’activitat econòmica i de llocs de feina, i l’expulsió de residents pel preu de l’habitatge. “Aquí hi ha una batalla oberta que és molt important de resoldre”, diu, perquè no sigui “un greuge per als veïns de la ciutat”. El segon risc de desequilibri és l’aprofitament de l’espai. Les ciutats mediterrànies són molt denses, cosa que té efectes molt positius, com la proximitat o la generació de sinergies, però també envits com la competència per l’espai lliure –cosa que s’observa, per exemple, en el turisme. Peris remarca que no hi ha solucions finals, de manera que aquesta mena de problemes requereixen una atenció constant.

No obrir-los té unes quantes conseqüències. Per una banda, una arquitectura administrativa que no està prou al dia, cosa que causa problemes constants d’ineficàcia. I per una altra, un cert recel respecte de Barcelona arreu del país. “En la globalització, les locomotores de la creació de riquesa són les grans ciutats i les àrees metropolitanes. Això fa la sensació que uns tiren molt i uns altres es queden en segon terme. Per això hi ha molta ciutat mitjana a Catalunya que, de vegades, es troba en una situació d’estancament, de no saber cap on anar”, diu. Aquí, però, no totes les solucions passen per una governança territorial més ben definida: hi ha d’haver una redistribució d’inversions i de recursos. En aquest punt, també hi troba a faltar visió política: “Hi ha d’haver una simbiosi entre el camp i la ciutat. Un s’alimenta de l’altra i viceversa. I aquesta visió de conjunt del territori és una cosa que ara mateix no tenim”, lamenta.

Casañas considera que hi ha una solapació institucional excessiva i molt poc eficaç –ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, i, encara, les administracions espanyola i europea. Aquest trencaclosques fa més difícil d’aplicar el principi de subsidiarietat, que estipula que la presa de decisions s’ha de fer tan a prop com sigui possible dels territoris que en percebran les conseqüències. “S’ha de simplificar l’administració, ordenar-la i fusionar-ne nivells administratius”, diu. Tant les províncies com les comarques han caducat, perquè es van fer amb paràmetres que ja són obsolets. “A Cunit som província de Tarragona, però si demanes a qualsevol veí quants cops va a Tarragona et dirà que ni un. En canvi, si li demanes quants cops va a Barcelona o a Vilanova et dirà que gairebé sempre”, diu. 

La diferència de rendes entre els barris de Barcelona reflecteix també una desigualtat en la qualitat sexual i reproductiva. Per exemple, les infeccions de transmissió sexual es concentren en les zones de rendes baixes. En aquestes zones, hi ha més noies afectades –perquè, segons que han detectat, tenen més dificultats perquè els nois accedeixin a fer servir el preservatiu–, mentre que en els districtes de nivell socioeconòmic mitjà s’infecten més els nois. Als punts de renda més baixa, com Nou Barris, també hi ha més avortaments i més embarassos adolescents que continuen endavant.

L’arquitecte Pau Solà-Morales diu que no ha entès mai l’esperit negatiu que sovint embolcalla els discursos sobre Barcelona. “Jo veig una ciutat molt viva, potser una mica més apagada que no havia estat fa uns anys, perquè ha patit petits moments de decepció polítics i econòmics, però és una ciutat amb moltes capacitats i no les explica prou”, explica. Si un mal enravena una mica la ciutat és que els últims vint anys ha tingut una crisi de personalitat, perquè l’eufòria olímpica topà després amb una resposta contrària. “Això –diu– va generar una certa mala autoconsciència, com si fóssim culpables d’alguna cosa, i jo crec que segurament no ho érem tant”, cosa que no vol dir que la ciutat no tingui problemes que calgui resoldre. De tota manera, diu que aquesta pulsió en contra de la ciutat és un fenomen una mica internacional. “Aquesta mena de flagel·lació permanent que portem com a cultura a occident des de fa molts anys no li fa cap bé, a la ciutat”, afegeix.

Garcés defensa que se n’ha de parlar, d’immigració, perquè n’hi ha raons, i critica que els partits progressistes o proimmigració han estat poc hàbils, tant amb els discursos com amb les polítiques públiques. Els silencis i tabús, diu, són en bona part l’origen del problema actual. “La població ha canviat de forma extraordinària els últims vint anys. D’això se n’ha de parlar, de l’impacte d’aquests canvis se n’ha de parlar, de la relació entre aquest augment de la població i els serveis socials, també, de l’exclusió social al voltant de tot plegat se n’ha de parlar, i cal abordar-ho amb polítiques”, reflexiona. “Ens hem equivocat tremendament, aquí i a nivell europeu. En casos com França, Alemanya, Regne Unit o els Països Baixos, durant molts anys hi va haver aquesta por a parlar de determinades qüestions per no problematitzar la immigració, però aquest silenci és un dels factors que han ajudat l’auge de l’extrema dreta”, diu Garcés. 

Per començar, avisa que seria “un error garrafal no apostar per una Barcelona forta, on es concentri la inversió i s’entengui que hi necessitem més cultura”. Segons Rubert, “Barcelona ha estat sempre interessant quan hi ha hagut més diversitat cultural, més barreja, i més barreja vol dir més conflicte. Si tots som iguals, i tots parlem la mateixa llengua i tot és monòton, no passa res, és una mar molt calmada, però això no és una ciutat: una ciutat és diversitat”. La urbanista considera que fa molts anys que al govern de la Generalitat no li interessa prou la capital, i sosté que, si Madrid ataca la ciutat, ho fa menys que no ens pensem. “Barcelona, per sort, és una ciutat molt resilient”, diu.

Vidal explica que les dues vegades que s’ha implicat de debò en un projecte seriós, impulsat amb més gent, “la conclusió és que hi ha país, hi ha una mena de sotabosc que són força gent, et vénen a veure i els interessa el que facis”. “No m’ha semblat gens difícil fer coses d’èxit en català a Barcelona”, explica. Aquests dos èxits són el pòdcast d’humor sobre futbol més escoltat del país, La Sotana, i el cicle de monòlegs El Soterrani, dues iniciatives no necessàriament barcelonines, ni fetes exclusivament per barcelonins, però que bateguen a la ciutat i després han sabut estendre’s com una taca d’oli arreu de Catalunya. La Sotana, amb l’audiència, i el Soterrani, amb actuacions arreu del territori. No és una casualitat: per a Vidal és essencial “que Barcelona estigui connectada de veritat amb la resta del país”, perquè tot el Principat és l’àrea metropolitana.

Segons Abella, el procés de transformació de Ciutat Vella “va començar somiant molt poc i va arribar a gairebé tot el que podia aspirar”. Ara, en canvi, veu que l’impuls renovador que va començar després de la dictadura, a partir del Pla General Metropolità del 1976, s’ha estancat i afeblit. A parer seu, sobretot a partir del 2010, els governs municipals no es plantegen que s’ha de preveure la torna de l’èxit i de l’atractiu de la ciutat i evitar la despersonalització que hi detecta avui. Això, en el moment decisiu, quan la marca Barcelona és en la màxima ebullició, “l’Ajuntament no és capaç de veure-ho o de prendre les mesures necessàries”.

Segons l’economista Carme Arcarazo, portaveu del sindicat, l’origen de bona part dels mals és l’any 2013, any en què “comença a créixer la concentració del mercat del lloguer”. “Fins al 2013 no hi havia fons d’inversió. Hi ha una concentració de la propietat en molt poc temps. No és casualitat: el 2013 s’aproven dues lleis fonamentals per entendre el que ha passat en aquest país”. En la primera, es donen beneficis socials a les SOCIMI, la figura fiscal que fan servir els fons d’inversió, i “es redueixen els drets dels llogaters: els contractes passen a ser de cinc anys a ser de tres”. “Això, ja es va fer amb aquell objectiu, va posar una catifa vermella als fons d’inversió. Se’ls va dir: ‘Això és el vostre paradís’”, critica.

A Barcelona, diu, “és constant aquesta contradicció entre voler ser universal i voler ser ultralocal. Però crec que això és Catalunya”, Catalunya resumida en una sola idea. “Barcelona té vocació, per això no és provinciana del tot. No ho dic per tirar-li floretes: ho dic de debò. Té mar, és prou gran. Amb Gaudí ja es veu. Qui és aquest penjat que vol anar tan enllà? Mires la Sagrada Família i penses: ‘Ha fet una cosa diferent’. Diràs que és una mona de Pasqua, el que vulguis. Però l’ambició que hi ha darrere és molt gran. Per això Barcelona no pot ser provinciana i prou i sempre hi ha aquesta lluita”, afirma Bacardit.

Ulied és autor de dos llibres sobre la ciutat. El més recent és Barcelona pròxima. Construir, habitar, pensar les ciutats (2019), en què repassa les transformacions passades i futures de la ciutat. L’altre és un recull més humà, un trencadís de veus: La ciutat infinita. A través de les Barcelones i Catalunyes viscudes o imaginades (2008). Tots dos són editats amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta entrevista parla del futur de la zona de la Sagrera, dels problemes amb el Pla General Metropolità, que es va fer a mà i, “ara que ens el podria fer Google, no som capaços de fer-ho”, i de les superilles del govern d’Ada Colau, que diu que han de ser benvingudes, però que, “si som més refinats, podríem dir que la mobilitat es menysté una mica”.

Segons Pujol, aquest provincianisme que diagnostica ve –en bona part– del fet de no tenir un estat. “El discurs és capitalí i la ciutat ha estat Cap i Casal, però de facto no és capital de cap estat, i això genera un desordre fins i tot psíquic, no només cultural, perquè el barceloní té una relació estranyíssima amb el país, i ja no diguem amb els Països Catalans. Quan el barceloní es passeja pel país i se’n va a esquiar o a la platja és víctima d’un rebuig permanent, gairebé humorístic, però que és un desordre. No tenim estat, i com que no hi ha estat és impossible que no ens barallem entre tots”, diu.

“Hi va haver una gran injustícia i una exclusió profunda, quan es va crear aquest barri. Remuntar això s’ha de fer amb una visió que no s’ha tingut. I amb una voluntat que allò sigui Catalunya que jo no l’he vista”, lamenta Rocabert. Quan ella va arribar a Ciutat Meridiana “tot era molt pobre i gris”. El metro encara s’estava fent. Els autobusos eren molt escassos, encara patien molt l’exclusió a Barcelona. Encara la pateixen avui, de fet, recorda Rocabert, “però és veritat que s’ha avançat molt”. A les escoles públiques, “els claustres encara eren molt de la transició. Tenies la sensació que estaves en una bicicleta estàtica perquè per molt que pedalessis no et movies de lloc ni milloraven les coses”. 

Els entrebancs amb què la cultura topa a Barcelona també són fruit de la relació de dependència que s’ha establert amb el poder de la ciutat. Carbó és molt crític amb el model de subvencions i diu que, per anar bé, les entitats haurien de poder-se valdre per a si mateixes. Si no en són capaces, és difícil que puguin defensar un discurs propi. “Quina capacitat tinc de plantar-me o de dir-li cul d’olla a un regidor si és qui em paga l’activitat?”, es demana. “És un problema complicat i que ve de lluny”, insisteix, “el sistema de subvencions desactiva la part contestatària de les entitats davant del poder”.

Al desè episodi de Santa Eulàlia, ens en fa una lliçó l’arquitecta Olga Subirós, que l’any passat va ser la comissària del pavelló català a la Biennal de Venècia amb una exposició que justament es deia així: Aire. El projecte proposava un canvi metodològic a l’hora d’estudiar com l’urbanisme ha de combatre la contaminació. És una mirada carrer a carrer, racó a racó. “Els carrers del casc antic són molt estrets, per exemple. Hi ha més alçada d’edifici que amplada de carrer. L’Eixample, encara que hi hagi vint metres de façana a façana, també és més alt que no pas ample, excepte d’uns casos concrets. Això vol dir que la contaminació que es genera a peu de carrer és la que inhalem”, explica Subirós. 

Un dels desafiaments fonamentals per a la salut pública a Barcelona és la desigualtat entre els barris. Dos exemples ben il·lustratius: les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona revelen que una persona que viu al barri de Torre Baró –al districte de Nou Barris– viu de mitjana nou anys menys que no una persona que neix a Pedralbes, i els embarassos d’adolescents a Trinitat Nova multipliquen per cinc els de la mitjana de Barcelona. Una de les eines amb què institucions i entitats volen millorar aquestes dades és el pla de barris. Aquí, de nou, la filosofia de l’atenció primària és decisiva. “Sabem que en les comunitats humanes on hi ha més relació, més vincles, tot millora. Milloren els resultats en salut, a les escoles, el benestar, tot”, explica la doctora. 

Els metges de l’atenció primària –i comunitària, remarca Sánchez-Amat– són espectadors directes d’aquestes desproporcions. “Es veu claríssimament la càrrega de malaltia que hi ha amb circumstàncies més difícils. Això ens parla dels determinants socials de la salut. De vegades la nostra medicina té la temptació d’individualitzar les causes de la malaltia. Si emmalalteixes és que fumes, que no portes una vida sana, que no descanses prou. Dades com aquestes demostren que el codi postal té més importància que el codi genètic. Si neixes en un barri amb un nivell de renda més alt”, apunta la doctora, “és més fàcil fer esport, els horaris laborals solen ser més raonables, i tot això condiciona com creixes, com vius i com emmalalteixes”.  

Monsonís, molt activa en l’activisme social a través de l’art, porta els tallers de cuina del MACBA, és a la cooperativa d’art La Fundició, col·labora amb Conserves Litorals –un projecte de Cultura Viva i l’Ajuntament–, i la cooperativa La Chalmeta. Avui a ‘Santa Eulàlia’ parlem amb ella de la seva Barceloneta, de la cuina situada, de la sobirania alimentària i de com podem, com a ciutat i com a consumidors, tenir més cura del nostre entorn i del nostre menjar.

Ara publiquem la segona part de la conversa. Guallart, que dirigeix Guallart Architects, va cofundar l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i va ser arquitecte en cap de Barcelona entre el 2011 i el 2015, durant el govern de Xavier Trias. Allí va plantar la llavor de molts projectes que encara avui van definint la Barcelona de les dècades vinents. En aquest setè episodi, revisem amb Guallart la manera de deixar enrere el vehicle privat, l’intent de les superilles, les obres del govern d’Ada Colau a les Glòries i a la Meridiana, l’arquitectura de la fusta, la xarxa ortogonal d’autobusos i la vigència del pla Cerdà –que ell diu que si s’hagués aplicat bé ens hauria convertit en una mena d’Estocolm.

Per entendre els canvis que albira la ciutat, cal demanar-nos primer què és Barcelona. Hem de trencar els esquemes antics. Guallart ho descriu ben clarament. “Allò que a Nova York en diuen Nova York, o allò que a Madrid en diuen Madrid, a Barcelona en diem àrea metropolitana. El pla de Barcelona és més una referència geogràfica que no pas una realitat funcional.” I la unitat encara va més enllà, perquè l’àrea metropolitana també és un concepte una mica artificial, a ulls de l’arquitecte. “Barcelona sense Catalunya no existiria i Catalunya sense Barcelona tampoc no existiria. Barcelona és Catalunya”, dibuixa. El model mediterrani és urbà i en xarxa i això ens aporta beneficis especials: “Avui dia, amb l’arribada del món digital, després de la pandèmia, hem descobert que podem tenir gairebé una vida urbana sense viure a les ciutats, perquè podem estar connectats.”

Això situa un dels desafiaments més grossos que posen traves a la prosperitat de la ciutat: la connectivitat entre Barcelona i la resta del país. Avui és difícil de sostenir: “Fa quinze anys, amb l’Euromed, anaves més de pressa a València que no pas avui”, recorda. Sense un transport públic fort, és molt complicat de recollir els beneficis d’aquest model mediterrani de les ciutats en xarxa: “Hem de tenir una xarxa de mobilitat com la de Suïssa. Calen alcaldes que entenguin que Igualada hauria de ser Sant Andreu més quaranta-cinc minuts. Catalunya té més la dimensió de les bioregions, en què la relació entre els nuclis construïts i els territoris rurals és simbiòtica: els uns es necessiten als altres.” Segons Guallart, aquest és un dels problemes estructurals tant de Barcelona com de Catalunya, perquè hom ha de poder ser ciutadà de Barcelona i viure a Vic.

Saurí diagnostica els problemes amb cura i mira de posar més d’una solució damunt la taula. Un exemple, l’energia. Saurí retrata la situació: “El port de Barcelona està molt ben posicionat per a la transició energètica”. N’identifica l’oportunitat: “Ha de ser capaç de generar energies alternatives, ha de veure com es pot posicionar en la producció d’hidrogen, aprofitar que té gas. El repte del port és pensar un model de transició energètica que li permeti ser productor i consumidor”. I en planteja el problema i la possible via de millora: “Per aquests altres elements encara no tenim les infrastructures preparades. Ara mateix hi ha molta incertesa i hem de treballar en un pla.”

Un altre front obert és el corredor mediterrani, problema amb què fins i tot els vaixells topen. Com explica Saurí, una de les grans opcions que sempre havia defensat Barcelona era el tràfic que ve del sud-est asiàtic. Les navilieres s’adonen que venir a Barcelona seria més eficaç que no pas anar-se’n al nord d’Europa, perquè aquí s’estalviarien entre dos dies i quatre de navegació. Però per a això necessiten una bona connexió ferroviària que després els permeti el transport terrestre fins al cor del continent: “A la pràctica no és tan fàcil. Primer, perquè la infrastructura ferroviària no està al nivell que desitjaríem.”

Què ha passat, doncs? González diu que “la cultura política de l’estat espanyol i en concret la catalana és clientelista”. I afegeix: “Els qui arriben a dirigir aquestes institucions es creuen que haver guanyat unes eleccions és ser els propietaris d’una administració pública, i que per tant poden interferir en el curs de les decisions d’una manera torçada.” La dinàmica clientelista consisteix a beneficiar “empresaris que et correspondran després econòmicament (els famosos tants per cent)” o bé a "situar en llocs d’alta decisió tècnica persones que són del partit polític però que potser no tenen les habilitats per a dirigir una àrea". "Això, per a mi, és part d’aquesta cultura clientelista, molt hispànica, dels veïns, dels coneguts".

Però hi ha molts entrebancs per a impulsar la ciutat. Amorós hi posa noms en aquesta entrevista. “El problema que té Barcelona són unes connexions ferroviàries que no estan a l'altura ni de bon tros”, diu. “No hi ha les terminals necessàries, no s’inverteix amb una projecció de futur, no es preveuen els enllaços amb el port o la separació de la Rodalia i les mercaderies, que no es fa...” Aquesta mala planificació l’origina sobretot el model radial, pensat per afavorir particularment Madrid. No tan sols per part de l’estat espanyol; també per part de l’estat francès. Segons Amorós, “Barcelona és un gran hub i, de fet, la seva àrea d’influència, a part de la península Ibèrica, és el sud de França, pràcticament fins a la meitat, i això té els seus problemes.”

L’oportunitat estratègica per a Barcelona hauria de ser molt gran, si el vent bufés a favor de la ciutat i hi hagués voluntat política. El tràfic de mercaderies a Europa és avui majoritàriament per autopista i la Unió Europea, tot i que s’inhibeix massa, demana una inversió ferroviària clara i ferma. Som a temps de posar-hi remei? Quines actuacions són més urgents? Què li han dit les institucions quan Amorós els demana que actuïn? Què cal fer a l’aeroport de Barcelona o amb la gran velocitat a Tarragona? Quina és l’esperança? Com poden millorar els trens de Rodalia? D’on treu la força, Barcelona? Les respostes, al tercer capítol de Santa Eulàlia.

A banda d’haver-se esllomat en totes aquestes qüestions, Carrera també coneix molt bé l’ajuntament per dins, i particularment l’abans totpoderós PSC municipal i la burocràcia de la ciutat. Fou la número 2 en la llista dels socialistes per a les eleccions del 1999, amb Joan Clos al capdavant. Després va repetir mandat, tot i que Clos la va fer plegar. Amb la lucidesa que donen l’experiència i la distància, Carrera també analitza en aquesta entrevista el llegat i la modernització del maragallisme.

La seva mirada és representativa d’una evolució històrica en l’imaginari col·lectiu sobre la relació entre el país i la seva capital. “Em pensava que entrar a l’ajuntament era una cosa a part de la política catalana. Em pensava que hi faria la meva feina, perquè era una tècnica i m’excusava amb això, i que Barcelona és un tot i després hi havia Catalunya. Ara he après que Catalunya serà i és si hi ha un lideratge molt poderós des del punt de vista nacional i estratègic de la ciutat”, explica.

Francesc Vilanova i la pacificació intel·lectual de Barcelona, al primer episodi

“Santa Eulàlia” no serà un podcast d’història, serà un podcast sobre el present i sobre el futur de Barcelona. Però, precisament per això, hem volgut començar parlant amb un historiador. Barcelona té la ferida del conflicte nacional encara oberta, cinc anys després del 2017, i viu un combat cultural i polític decisiu. Començar mirant enrere ens anirà bé per a fer paral·lelismes, per a entendre amb quins mecanismes intel·lectuals i culturals s’ha mirat de mantenir Barcelona sota control. Molts arguments que avui, modernitzats, encara es fan servir, ja hi eren fa vuitanta anys.

N’hem parlat amb el professor Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962). És professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, director de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer i membre del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista. Vilanova és una de les eminències principals al país sobre el primer franquisme a Catalunya i l’exili de 1939. L’any 2018 va publicar Franquisme i cultura. Destino. Política de Unidad (Lleonard Muntaner Editor). El llibre explica detalladament com va ser la lluita per a l’hegemonia intel·lectual a Barcelona. La història de la revista Destino, altaveu de les idees amb què el règim franquista va voler pacificar Barcelona, és molt representativa de la petjada cultural i política que la dictadura deixà a la Barcelona d’avui.